A l'aigua
- Autor: Sorolla i Bastida / Joaquim
- Any: 1908
- Sèrie: L'obra de Sorolla
- Tipus d'obra: pintura
- Materials: oli
- Suport: tela
- Dimensions: 81 x 106
- Coŀlecció Fundació Bancaixa
Una de les principals característiques en l'obra de Sorolla i que és una constant en la seua carrera és el tractament de la llum. A través dels efectes pictòrics es traslluu la seua personalitat, el seu amor per la naturalesa, el gust pel mar, l'aigua i, sobretot, per les platges de València, la seua ciutat natal. En els quadres de Sorolla, el sol escalfa i encega els ulls amb la seua resplendor, i inclús es pot oldre el mar.
Una altra de les característiques de la pintura de Sorolla és la immediatesa que produïxen les escenes representades junt amb una justa harmonia en els recursos utilitzats en la seua realització.
Durant l'època en què Sorolla escomet este tipus de pintura, començaments del segle XX, el costum era que els fills dels obrers i dels pescadors es banyaren despullats, segons que es desprén de les fotografies d'època i de retrats de diversos artistes. Fins als quatre o cinc anys els xiquets i xiquetes es banyaven despullats, i a partir d'eixa edat les xiquetes es banyaven en bata i els xics ho seguien fent fins a l'adolescència, moment en què ja es posaven el calçó curt.
Font: Luis José Cuadrado Gutiérrez. Responsable de revista Atticus.
L'art no té a veure amb res a siga lleig o trist... No és meravellós que els pintors moderns es dediquen a l'estudi de la llum del sol? La llum és la vida de tot el que toca... "la lumière c'est la vie". Per tant, "com més llum en les pintures més vida, més veritat i més bellesa". Joaquim Sorolla, 1912
Joaquín Sorolla
Joaquim Sorolla i Bastida, pintor
València 1863 – Cercedilla (Madrid) 1923
Joaquim Sorolla, va ser un pintor espanyol. Artista prolífic, va deixar més de 2.200 obres catalogades.
Quan a penes comptava amb 2 anys d'edat, van morir els seus pares. Al quedar òrfes van ser acollits, la seua germana Eugenia i ell, per la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà. Passats els anys, son tio va intentar ensenyar-li, en va, l'ofici de la manyeria, i prompte se'n va adonar que la seua vocació vertadera era la pintura.
En 1894 va viatjar a París, on va desenrotllar un estil pictòric denominat "Luminisme", que seria característic de la seua obra a partir de llavors. Va començar a pintar a l'aire lliure, dominant amb mestria la llum i combinant-la amb escenes quotidianes i paisatgístiques de la vida mediterrània. En obres com La tornada de la pesca, La platja de València o Trista herència, va descriure el sentiment que produïa la visió del mar Mediterrani, comunicant l'esplendor d'un matí de platja amb un colorit vibrant i un estil solt i vigorós.
En aquell moment València el va nomenar fill predilecte i meritori, i li van donar el seu nom a un carrer. Després de molts viatges per Europa, principalment Anglaterra i França, va celebrar una exposició a París amb més de mig miler d'obres, la qual cosa li va donar un reconeixement internacional inusitat, i la seua obra pictòrica es va conèixer per tota Europa i Amèrica. Va exposar la seua obra a Nova York en 1909 i va collir un èxit sense precedents amb obres com Sol de vesprada o Nadadors, entre moltes altres. També ho va fer, en 1911, en el Museu d'Art de Sant Lluís i en l'Art Institute de Chicago.
Font: vikipedia
Si vols saber més sobre la seua biografia i veure els seus quadres, PUNXA SOBRE LA SEUA IMATGE.